El raspatllat és una cura necessària pel pèl, la pell, les crines, la cua i els unglots del cavall. A més de contribuir a que el cavall tingui un bon aspecte i se senti millor (les cures son com una espècie de massatge), raspallar-li el pèl implica eliminar gran part de la pols i la brutícia, així com també comprovar el seu estat de salut i ànim. Respatllar abans i després de montar-lo.
Equip de neteja:
Abans de començar la neteja lligarem al cavall per evitar que s'ens mogui o hi hagi algun perill
1-Neteja cascos: comprovar l'estat de ferradures, mans i peus (per si hi hagués algun cos estrany)
S'utilitza dels talons cap a les pinces i acompanyant d'una gaveta per dipositar la brutícia dels unglots
2-Raspall d'arrels: Només és per a treure taques de fang de les extremitats quan està sec. També serveix per raspallar les mantes i les benes de descans o similars. No s'utilitza pel cos del cavall ni la crinera ni la cua
3-Rasqueta de goma: Neteja les impureses abans de passar el raspall fi. Utilitzar en cercle i a contrapèl. Començar sempre pel coll
4-Raspall fi: Aquest és el raspall mes important , ja que els pèls curts i junts, penetren a través del pèl del cavall fins a la pell, aixecant i eliminant la brutícia. S'utilitza a contrapèl, tornant-lo desprès a la seva posició, junt amb la rasqueta metàl.lica per eliminar la brutícia del raspall fi. També es podrà fer servir aquest raspall per la cara crina i cua, ja que no trenca el pèl ni el fa malbé
5-Drap per la pols: Elimina les restes de pols deixant el cavall més brillant. Es maneja en la direcció del pèl.
6-Espongues: S'humitejaran amb aigua i en tindrem dues: una pels ulls i les narius i una altre pel mascle
7-Raspall d'aigua: S'humiteja amb aigua i serveix per allisar la crina i la cua.
8-Raspall o pinta per les crines: Poden estar fets de ferro o de goma. Ideals per desenredar la crina i la cua
9-Pinta d'esclarir: Només serveix per esclarir. Es diferencia de la pinta de crines en què és mes petit
10-Greix o pomada pels unglots: Amb aquests producte millorarem l'aparença del cavall i ajudarem a mantenir els cascos felxibles i en bones condicions.
dijous, 26 de febrer del 2015
ANATOMIA DEL CAVALL
L'esquelet:
Els aspectes que diferencien als cavalls:
-El cavall no té clàvicula i s'ajunta gracies a la musculatura
-Reducció de nombre de dits
-Sistema de suspensió
Sistema muscular:
S'ha d'escalfar i preparar per a una activitat intensa
-Tensors flexors: situats a la canya del cavall, són els que mes treballem suportant tot el pes del cavall per això es posen venes i protectors per evitar lesions
-Suspensor de la garreta: Els tendons son auxiliats per un lligament. Les tendinitis s'agafen els tendors flexors
Aparell respiratori
El cavall es molt sensible a les malalties respiratories. Inspiren per les nadius
El cavall no pot vomitar per aixó agafa colics.
Prevenció de malalties respiratoires:
-Mantenir el cavall en llocs que sempre hi hagi ventilació
-Un adecuat programa de vacunació
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls per no contagiar als altres cavalls.
Aparell reproductor:
Les eugues presenten cels de forma periòdica durant tot l'any, excepte a l'hivern amb algunes excepcions.
Un cel dura 7 dies i es repeteix al voltant de 21 dies.
El perióde de gestació de les eugues és de 11 mesos.
Són animals que pareixen amb facilitat si els comparem amb altres animals i generalment tenen una sola cria
És freqüent la castració dels mascles per facilitat el seu maneig i impedir interferències en la doma. Aquesta operació és senzilla i de poc risc s'ha de fer preferiblement quan el cavall és jove.
Aparell circulatori:
El sistema valvular de les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni cap enrere, afavorint la circulació.
També cal destacar l'efecte impulsor de la sang que realitzen els cascos com a conseqüència de la dilatació cada vegada que el cavall fa una passa
La pell:
En la capa externa que recobreix els animals
-La seva funció és separar i protegir l'organisme de l'entorn
-A la pell es localitzen multitud de òrgans dels sentits, en especial els tàctils
-Permet la termoregulació permanent al cavall que mantingui una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang. La producció de la suor
La pell del cavall és relativament gruixuda i presenta una serie d'estructures. Els pèls ens donen el color i manté la temperatura.
Glandulas sudorípares: produeixen la suor sobre la pell quan la temperatura òrganica augmenta
Les glandules sebàcies: produeixen una substància grassa que ajuda a impermeabilitzar la coberta de la pell.
Las “cerdas” son pèls més gruixuts i llargs com els de la crim, cua i sota la garreta
Els aspectes que diferencien als cavalls:
-El cavall no té clàvicula i s'ajunta gracies a la musculatura
-Reducció de nombre de dits
-Sistema de suspensió
Sistema muscular:
S'ha d'escalfar i preparar per a una activitat intensa
-Tensors flexors: situats a la canya del cavall, són els que mes treballem suportant tot el pes del cavall per això es posen venes i protectors per evitar lesions
-Suspensor de la garreta: Els tendons son auxiliats per un lligament. Les tendinitis s'agafen els tendors flexors
Aparell respiratori
El cavall es molt sensible a les malalties respiratories. Inspiren per les nadius
El cavall no pot vomitar per aixó agafa colics.
Prevenció de malalties respiratoires:
-Mantenir el cavall en llocs que sempre hi hagi ventilació
-Un adecuat programa de vacunació
-Quan hi ha un brot d'una malaltia respiratòria, aïllar adequadament als cavalls per no contagiar als altres cavalls.
Aparell reproductor:
Les eugues presenten cels de forma periòdica durant tot l'any, excepte a l'hivern amb algunes excepcions.
Un cel dura 7 dies i es repeteix al voltant de 21 dies.
El perióde de gestació de les eugues és de 11 mesos.
Són animals que pareixen amb facilitat si els comparem amb altres animals i generalment tenen una sola cria
És freqüent la castració dels mascles per facilitat el seu maneig i impedir interferències en la doma. Aquesta operació és senzilla i de poc risc s'ha de fer preferiblement quan el cavall és jove.
Aparell circulatori:
El sistema valvular de les venes de les extremitats que impedeix que la sang retorni cap enrere, afavorint la circulació.
També cal destacar l'efecte impulsor de la sang que realitzen els cascos com a conseqüència de la dilatació cada vegada que el cavall fa una passa
La pell:
En la capa externa que recobreix els animals
-La seva funció és separar i protegir l'organisme de l'entorn
-A la pell es localitzen multitud de òrgans dels sentits, en especial els tàctils
-Permet la termoregulació permanent al cavall que mantingui una temperatura constant mitjançant la regulació de la sang. La producció de la suor
La pell del cavall és relativament gruixuda i presenta una serie d'estructures. Els pèls ens donen el color i manté la temperatura.
Glandulas sudorípares: produeixen la suor sobre la pell quan la temperatura òrganica augmenta
Les glandules sebàcies: produeixen una substància grassa que ajuda a impermeabilitzar la coberta de la pell.
Las “cerdas” son pèls més gruixuts i llargs com els de la crim, cua i sota la garreta
dilluns, 23 de febrer del 2015
CAPES I PELATGES DELS CAVALLS
Anomenem capa a la coloració exterior del cavall que es fruit de la combinació dels colors dela seva pell i dels pèls que el cobreixen.
En realitat només existeixen dos pigments:
-El negre i el marró.
Des de el punt de vista genètic:
Els colors bàsics: combinació dels gens bàsics
els colors modificats: sobre gens bàsics
Els colors bàsics:
-Simple : Negre i Alatzà
-Compostes: Castany
-Per dilució o aclariments del color bàsic.
-Per incorporació de pèls blancs formant taques homogènies.
1.Simple negre
-Pèls negres, pell negre, ulls foscos.
-Hi ha castanys molt foscos considerats negres.
-La majoria es distingueixen a l'estiu de sol.
Negre brillant, negre mate o negre.
2. Simple alatzà
-Només pèls rojos, pell negre, ulls negres i foscos.
-La crin, la cua poden ser més clares o fosques però mai negres.
Alatzà clar, ordinari, fosc o daurat.
3. Compost castanys
-Pèls rojos, pell negre i ulls foscos.
-La crin i cua negres i extremitats fosques, color de capa més abundant.
Castany clar, fosc o ordinari. ( light bay and dark bay)
ISABELLA
-Capa alatzana dil·luida, pèls groc clars de vegades crin i cua més foscos però no negres, por tenir ratlla dorsal vermell fosc, no negre.
PALOMINO
- Pèls daurats amb crinera i cua rosses-blanques, poden tenir ratlla de mul.
BAY
-Dil·lució simple del castany clar, pèls grocs, marró clar, crin i cua negre, solen tenir ratlla demul i alguns caps zebradures.
CREMELLO ( PSEUDO ALBÍ)
-Dilució doble del'alatzà, anomenat frequentment albí, blanc cremós amb ulls blaus molt clars.
PERLÍ
-Dilució doble del castany, blanc marfil amb extremitats lleugerament més fosques.
RATONER, GRIS
-Doble dilució del negre, pèls de base fosca i punta clara, tó blavós o groguenc sense pèls blancs, extremitats crin i cua sempre negres. Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.
PEIXARD (OVERO)
Tocats de blanc, dors fosc almenys parcialment.
RUÀ
Pèls blancs difuminats sobre la capa castanya, aquests pèls blancs ecossegen al cap cua i crin que són negres. Pell negre i ulls foscos.
TORD
Mescla progressiva de pèls blancs amn qualsevol color bàsic de capa.
Pèls blancs més qualsevol color de fons. Pell negre i ulls foscos.
En realitat només existeixen dos pigments:
-El negre i el marró.
Des de el punt de vista genètic:
Els colors bàsics: combinació dels gens bàsics
els colors modificats: sobre gens bàsics
Els colors bàsics:
-Simple : Negre i Alatzà
-Compostes: Castany
-Per dilució o aclariments del color bàsic.
-Per incorporació de pèls blancs formant taques homogènies.
1.Simple negre
-Pèls negres, pell negre, ulls foscos.
-Hi ha castanys molt foscos considerats negres.
-La majoria es distingueixen a l'estiu de sol.
Negre brillant, negre mate o negre.
2. Simple alatzà
-Només pèls rojos, pell negre, ulls negres i foscos.
-La crin, la cua poden ser més clares o fosques però mai negres.
Alatzà clar, ordinari, fosc o daurat.
3. Compost castanys
-Pèls rojos, pell negre i ulls foscos.
-La crin i cua negres i extremitats fosques, color de capa més abundant.
Castany clar, fosc o ordinari. ( light bay and dark bay)
ISABELLA
-Capa alatzana dil·luida, pèls groc clars de vegades crin i cua més foscos però no negres, por tenir ratlla dorsal vermell fosc, no negre.
PALOMINO
- Pèls daurats amb crinera i cua rosses-blanques, poden tenir ratlla de mul.
BAY
-Dil·lució simple del castany clar, pèls grocs, marró clar, crin i cua negre, solen tenir ratlla demul i alguns caps zebradures.
CREMELLO ( PSEUDO ALBÍ)
-Dilució doble del'alatzà, anomenat frequentment albí, blanc cremós amb ulls blaus molt clars.
PERLÍ
-Dilució doble del castany, blanc marfil amb extremitats lleugerament més fosques.
RATONER, GRIS
-Doble dilució del negre, pèls de base fosca i punta clara, tó blavós o groguenc sense pèls blancs, extremitats crin i cua sempre negres. Poden tenir ratlla de mul i a vegades zebradures.
PEIXARD (OVERO)
Tocats de blanc, dors fosc almenys parcialment.
RUÀ
Pèls blancs difuminats sobre la capa castanya, aquests pèls blancs ecossegen al cap cua i crin que són negres. Pell negre i ulls foscos.
TORD
Mescla progressiva de pèls blancs amn qualsevol color bàsic de capa.
Pèls blancs més qualsevol color de fons. Pell negre i ulls foscos.
PARTS DEL CAVALL
1.CLATELL
2.SERELL
3.FRONT
4.CARA
5.MORRO
6.NARIU
7.BOCA
8.LLAVIS
9.BARRES
10.LLENGUA
11.GENIVA
12.PALADAR
13.BARBA
14.SOTABARBA
15.SOLC MANDIBULAR
16.GOLA
17.ORELLES
18.POLS
19.SOLC OCULAR
20.ARCADA ARBITÀRIA
21.ULL
22.GALTA
23.CRINERA
24.TRÀQUEA
25.AMPLE DE COLL
26.SOLC DELA JUGULAR
27.CREO
28.DORS
29.LLOM
30.GROPA
31.MALUC
32.CUA
33.PIT
34.COSTELLAM
35.CINGLERA
36.AIXELLA
37.VENTRE
40.ESPATLLA
41.RABASSA
42.BRAÇ
43.COLZE
44.AVANTBRAÇ
45.COLL
46.GENOLL
47.CANYA
48.GARRETA
49.ESPERÓ
50.TRAVADOR
51.CORONA
52.CASC
53.CUIXA
54.NATJA
55.CREIXET
56.CAMA
57.GARRÓ
58.CANYA
59.GARRETA
60.TRAVADOR
61.CORONA
62.CASC
ANATOMIA DE L'UNGLOT
La peülla és la caixa de naturalesa c`rnia que protegeis la zona distal del dit dels cavalls, constitueixen en el seu conjunt una estructura especialitzada que suporta el peu.
És poden diferenciar 3 parts diferenciades.
-La tapa o muralla
-La palma o base de la peülla
-La ranilla
LA TAPA
És la zona visible del casc, creix des de la corona cap el terra a raó d'un centímetre al mes aproximadament. En la seva part superior està recobert.
LA PALMA
En aixecar k'extremitat podem apreciar la seva base, el que anomenem palma.
LA RANILLA
Una peülla en bona qualitat ha de ser casi tant ample com llarg, això permetrà que el cavall tingui un bon aplom.
dilluns, 1 de desembre del 2014
PRÀCTICA
DIA 1:
A les 9 ens vam canviar i vam anar cap a les quadres. La veritat es què és un lloc molt agradable i ens sembla que està tot molt ben ordenat.
Quan vam arribar ens van separar en tres grups dos de 8 i un altre de 9.
El nostre grup està format per l'Edgar, l'Adri, el Marc, en Dani Carrasco, Dani Cardenas i en Rafa.
Desprès de fer els grups ens ha tocat muntar, i hem anat a la pista rodona a donar voltes.
DIA 2:
La Rosa (la nostra professora) no ha vingut a classe i l'ha substituït en Miguelo. Avui ens han ensenyat a posar la muntura. i hem començat a muntar sols.
DIA 3:
Avui ha estat un dia com l'anterior, ja sabem posar la sella sense errors i també netejar el cavall. En quan a muntar, hem fet el mateix que l'anterior dia.
DIA 4:
Avui hem anat a muntar per fora ja que les pistes estaven en dolentes condicions.
En maneig hem après com es fica una brida i com es treu ja que dominem bastant bé la muntura.
DIA 5:
Avui ens han ensenyat a com doblegar una manta, com posar-la sobre del cavall i com treure-la. A l'hora de muntar hem anat a la pista gran de l'entrada que es com un camp amb tanques i hem tornat a trotar.
DIA 6:
Els professors ens han explicat que la setmana següent teniem examen i que hauriem de fer en el examen.
DIA 7:
Dia d'examens, hem començat fent l'examen de muntar i a l'acabar s'ha posat a ploure per això no hem pogut fer l'examen de neteja de quadres. Però desprès de la neteja ha parat i llavors si que hem pogut per l'examen de maneig.
DIA 8:
Examen de neteja de quadres i el mateix que els dies anteriors.
DIA 9:
Hem fet el mateix de sempre i ens han dit que en poc temps ens assiganrien un cavall per persona.
CADA DIA HEM ESTAT FENT MES O MENYS EL MATEIX, PERO A PARTIR DEL DIA 11-2 HEM CAMBIAT. ENS HAN ENSENYAT LES MARTINGALES A MANEIG I HEM PRACTICAT LA FORMA EN QUE S'HAN DE POSAR.
A L'HORA DE MUNTAR ESTEM APRENENT EL TROT AMB SUSPENSSIÓ I TENIM NOUS GRUPS FETS MES O MENYS PER EL MATEIX NIVELL.
EL DIA 18-2 HEM FET L'EXAMEN DE MANEIG I DE NETEJA DE QUADRES.
NETEJA DE QUADRES
Ara us ensenyarem com es neteja una quadra, per això ens hem gravat i hem penjat el vídeo al Youtube explicant tots els passos que s'han de fer per poder netejar una quadra.
EDGAR
A les 9 ens vam canviar i vam anar cap a les quadres. La veritat es què és un lloc molt agradable i ens sembla que està tot molt ben ordenat.
Quan vam arribar ens van separar en tres grups dos de 8 i un altre de 9.
El nostre grup està format per l'Edgar, l'Adri, el Marc, en Dani Carrasco, Dani Cardenas i en Rafa.
Desprès de fer els grups ens ha tocat muntar, i hem anat a la pista rodona a donar voltes.
DIA 2:
La Rosa (la nostra professora) no ha vingut a classe i l'ha substituït en Miguelo. Avui ens han ensenyat a posar la muntura. i hem començat a muntar sols.
DIA 3:
Avui ha estat un dia com l'anterior, ja sabem posar la sella sense errors i també netejar el cavall. En quan a muntar, hem fet el mateix que l'anterior dia.
DIA 4:
Avui hem anat a muntar per fora ja que les pistes estaven en dolentes condicions.
En maneig hem après com es fica una brida i com es treu ja que dominem bastant bé la muntura.
DIA 5:
Avui ens han ensenyat a com doblegar una manta, com posar-la sobre del cavall i com treure-la. A l'hora de muntar hem anat a la pista gran de l'entrada que es com un camp amb tanques i hem tornat a trotar.
DIA 6:
Els professors ens han explicat que la setmana següent teniem examen i que hauriem de fer en el examen.
DIA 7:
Dia d'examens, hem començat fent l'examen de muntar i a l'acabar s'ha posat a ploure per això no hem pogut fer l'examen de neteja de quadres. Però desprès de la neteja ha parat i llavors si que hem pogut per l'examen de maneig.
DIA 8:
Examen de neteja de quadres i el mateix que els dies anteriors.
DIA 9:
Hem fet el mateix de sempre i ens han dit que en poc temps ens assiganrien un cavall per persona.
CADA DIA HEM ESTAT FENT MES O MENYS EL MATEIX, PERO A PARTIR DEL DIA 11-2 HEM CAMBIAT. ENS HAN ENSENYAT LES MARTINGALES A MANEIG I HEM PRACTICAT LA FORMA EN QUE S'HAN DE POSAR.
A L'HORA DE MUNTAR ESTEM APRENENT EL TROT AMB SUSPENSSIÓ I TENIM NOUS GRUPS FETS MES O MENYS PER EL MATEIX NIVELL.
EL DIA 18-2 HEM FET L'EXAMEN DE MANEIG I DE NETEJA DE QUADRES.
NETEJA DE QUADRES
Ara us ensenyarem com es neteja una quadra, per això ens hem gravat i hem penjat el vídeo al Youtube explicant tots els passos que s'han de fer per poder netejar una quadra.
EDGAR
ARNAU:
UNITAT 1 EL CAVALL
El
cavall àrab
És
un dels millors pagats i reconeguts per la seva bellesa, la seva
intel·ligència, la seva velocitat i la seva noblesa i amistat cap a
les persones.
També
s’ha de reconèixer el seu caràcter fort i la resistència
excel·lent.
Característiques
generals:
-
Cos ample - Alçada entre 1,50 i 1,52
-
Coll allargat - Cua sempre alta
-
Extremitats primes
Les
seves condicions físiques fan d’aquest cavall un dels millors per
a diferents disciplines eqüestres però destaca per les curses de
llarga distància.
El
cavall espanyol
El
cavall andalús és una de les races més antigues.
Les
primeres dades del cavall andalús són de l'època pre-glaciar,
després es van crear amb els berberics.
El
cavall andalús es considera un dels més nobles i des de fa 300 anys
ha tingut molta influència sobre les races europees i americanes.
Caràcter
de sang càlida són cavalls valents i dòcils, obedients i
intel·ligents. La capa més comuna és el tord, però hi han de més
colors.
Característiques
generals:
-
Coll fort ample i arquejat, cobert d'una crinera llarga i penjant. Cap mitjà i lleugerament convex.
-
Pit i gropa arrodonits i molt fort/robust.
-
Àgils i flexibles però no son bons per les curses, molt dòcils.
-
S'utilitzen per doma clàssica i exhibicions.
El
cavall pura sang angles:
És
un cavall de carreres molt resistent i ara s’utilitzen en els
Hipodroms. És un cavall de sang calenta (coratge i resistència).
Té
un cap estilitzat, amb poca massa muscular. Les extremitats son
llargues i primes però musculades. La gropa és musculosa.
El
cavall frisó
Descendent
d’holanda, és de sang càlida i d’excel·lent temperament. Son
molt tranquils i tenen molta resistència. Les crineres son molt
espesses i abundants, cap llarg amb orelles petites. Aquesta rassa
sempre és de color negre i dan entre 1,65-1,75.
American quarter
És
un cavall d’estats units, molt bo en carreres en distàncies curtes
i exhibicions com el “rodeo”. És
el cavall amb més població (4 milions), té sang càlida, molt
intel·ligent, tranquil i cooperatiu. És un animal molt sensible i
tractable. Té un cap molt proporcionat amb un coll de mida normal,
té un cos fort i musculós, ample de pit i gropa poderosa, poca
alçada i corpulentsParxeró
Cavall
provinent de França, s’utilitza per tir. És de sang freda, molt
dòcil i manejable. Mai actuen de forma agressiva cap a l’humà,
amb fàcil adapta-ment als climes. Té un cap gros, front ample,
orelles grans i amb ulls grans. Té un coll allargat i arquejat, cos
ample, igual que el pit. Les extremitats son curtes i robustes.
Cavalls
dels pirineus
Cavall
català, té molts exemplars però no és de gaire importància. És
un cavall de temperament tranquil, però son vius i vigorosos. La
seva alçada és d’entre 1,45 i 1,60. Pesa entre 650 i 750 kg. És
destinat per a la producció de carn i ruta de muntanya.
Hannoverià
Cavall
provinent d’Alemanya, normalment porta marcada una H.
Son
de sang càlida, molt bo en doma i salt. Té un cos atlètic
1,60-1,70 i una gropa musculosa, coll llarg i fi i extremitats
poderoses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)